La manera més fiable de saber si l’aigua d’un pou és potable és fer-ne una anàlisi en un laboratori. Que l’aigua sigui transparent, no faci mala olor o tingui bon gust no significa que sigui segura per beure. Una anàlisi ha de comprovar, entre altres paràmetres, la presència de microorganismes i de determinats contaminants químics.

També hi ha empreses de control de qualitat de l’aigua que es poden encarregar de la presa de mostres i de l’anàlisi. Els kits domèstics poden oferir informació orientativa sobre alguns paràmetres, però no substitueixen una anàlisi completa de la potabilitat de l’aigua.

Com saber si l’aigua d’un pou és potable?

1. Prendre una mostra correctament.
2. Portar-la a un laboratori.
3. Fer una anàlisi microbiològica.
4. Fer una anàlisi fisicoquímica.
5. Comparar els resultats amb els valors aplicables de qualitat de l’aigua de consum.
6. Si hi ha algun problema, determinar el tractament necessari.

Quines anàlisis cal fer a l’aigua d’un pou?

Segons l’origen de l’aigua i l’ús previst, es poden estudiar paràmetres com:

Anàlisi fisicoquímica

• pH
• conductivitat
• nitrats
• amoni
• ferro
• manganès
• clorurs
• sulfats
• duresa
• altres paràmetres rellevants

Altres contaminants

L’anàlisi adequada dependrà de les característiques del terreny, de l’entorn i dels possibles focus de contaminació.

Per exemple, en determinades zones pot ser important prestar una atenció especial als nitrats, especialment quan hi ha activitats agrícoles o ramaderes properes.

Quins problemes pot tenir l’aigua d’un pou i quines solucions hi ha?

L’aigua d’un pou pot presentar diferents problemes de qualitat segons les característiques del terreny, l’estat de la captació i les activitats que es desenvolupin als voltants. Alguns problemes es poden detectar pel color, l’olor o el gust de l’aigua, mentre que d’altres, com determinades contaminacions microbiològiques o químiques, no són visibles a simple vista.

Per aquest motiu, abans d’utilitzar aigua de pou per al consum humà, és recomanable fer una anàlisi que permeti determinar-ne la qualitat i saber quin tractament pot necessitar.

Nitrats a l’aigua de pou

Els nitrats poden aparèixer a les aigües subterrànies i, en determinades zones, estar relacionats amb activitats agrícoles i ramaderes, l’ús de fertilitzants o determinades fonts de contaminació.

Un dels problemes dels nitrats és que l’aigua pot semblar completament normal encara que presenti una concentració elevada.

Com eliminar els nitrats de l’aigua d’un pou?

El primer pas és fer una anàlisi per conèixer la concentració de nitrats. Si el resultat indica que cal reduir-los, hi ha sistemes de tractament específics, com determinats equips d’osmosi inversa o d’intercanvi iònic, l’elecció dels quals dependrà de la qualitat de l’aigua i de l’ús previst.

Bacteris i contaminació microbiològica

L’aigua d’un pou es pot contaminar microbiològicament per diferents motius. Una captació mal protegida, filtracions superficials, problemes a la instal·lació o determinades activitats properes poden afavorir l’entrada de microorganismes.

A més, una aigua contaminada microbiològicament pot ser transparent, incolora i no presentar cap olor estranya.

Com eliminar els bacteris de l’aigua d’un pou?

El primer pas és fer una anàlisi microbiològica per identificar el problema i investigar l’origen de la contaminació. Segons els resultats i les característiques de la instal·lació, pot ser necessari desinfectar el pou o instal·lar un sistema de tractament, com la cloració o la radiació ultraviolada (UV).

Ferro i manganès a l’aigua de pou

La presència de ferro i manganès és relativament freqüent en determinades aigües subterrànies i pot estar relacionada amb les característiques geològiques del terreny.

Aquests elements poden generar problemes com:

• Coloració groguenca, marronosa o fosca.
• Taques als sanitaris i a la roba.
• Gust metàl·lic.
• Dipòsits i problemes a les canonades.

Alteracions en les característiques de l’aigua.

Com eliminar el ferro de l’aigua d’un pou?

Primer cal determinar mitjançant una anàlisi quina quantitat de ferro i manganès conté l’aigua. Segons la concentració i les característiques de l’aigua, es poden utilitzar sistemes d’oxidació i filtració, desferritzadors o tractaments específics per al manganès.

Duresa i excés de calç

La duresa de l’aigua està provocada principalment per la presència de minerals com el calci i el magnesi. Una duresa elevada pot provocar acumulació de calç a les aixetes i dutxes, incrustacions a les canonades i problemes als escalfadors i electrodomèstics, entre d’altres.

Com treure la calç de l’aigua d’un pou?

Si el problema principal és la duresa, es pot valorar la instal·lació d’un descalcificador, que redueix la concentració de determinats minerals responsables de la duresa.

És important diferenciar entre aigua dura i aigua no potable: que una aigua tingui molta calç no significa necessàriament que no sigui apta per al consum.

Terbolesa, sorra i sediments

Si l’aigua del pou surt tèrbola, amb partícules o amb sorra, pot existir un problema relacionat amb la captació, el terreny, el mateix pou o el sistema de bombament.

Com filtrar l’aigua d’un pou?

Segons l’origen, pot ser necessari revisar i netejar el pou, modificar o revisar la captació i instal·lar sistemes adequats de filtració de sediments.

Si, a més, hi ha contaminació microbiològica o química, la filtració per si sola no solucionarà necessàriament el problema.

Què cal fer si l’anàlisi indica que l’aigua no és potable?

1. Identificar quin paràmetre està fora dels valors corresponents.
2. Determinar l’origen del problema.
3. Revisar l’estat del pou i de la instal·lació.
4. Escollir el tractament adequat.
5. Tornar a analitzar l’aigua després del tractament.

No existeix un únic sistema de tractament vàlid per a l’aigua de pou. La solució depèn dels contaminants o paràmetres que s’hagin detectat en l’anàlisi i de l’ús que es vulgui donar a l’aigua.